catalapngINT03 – Entrevista a un Fúster.

.

Els alumnes de l’IES Manacor van realitzar una entrevista en profunditat al fuster artesà Sebastià Galmés (Matxet) del taller Jocs i Joquines. Els alumnes van poder preguntar i resoldre els seus dubtes sobre el món de la fusta i les joguines artesanals. Tot seguit es mostra l’entrevista.

[Veure l’entrevista en versió PDF]

.

548455_357256300976475_1104206895_n
Sebastià Galmés (Matxet).

Fuster artesà – Taller Jocs i Joquines.
https://www.facebook.com/jocsi.joguines


.

Entrevista.

1) Per què vas triar ser fuster?

Quan tenia 16 anys els capvespres anava a l’Industrial a estudiar de mecànic, i els dematins mon pare em va posar a fer feina de fuster. Inicialment a jo m’agradava més el món de la mecànica, però la fusta em va començar a agradar més i més amb el pas dels anys. En acabar el servei militar vaig seguir fent de fuster perquè no vaig trobar feina de mecànic. I ja m’hi vaig dedicar professionalment fins ara.

2) Quines qualitats ha de tenir una persona per a ser un bon fuster?

Per ser bon fuster és com tota la resta de feines on treballes amb les mans. És tenir un poc de gust en allò que fas i anar aprenent dia a dia. Ser fuster no té cap secret. Igual que el ferrer, o el picapedrer són un tipus de feines que si hi poses una miqueta de gust i ganes per aprendre no tenen cap secret. Un podrà ser més finet que un altre, evidentment com en totes les professions.

IMG_9262

3) Com vas aprendre l’ofici de fuster? Quant anys dus treballant-hi?

Com s’aprenia fa uns anys. Hi havia la possibilitat d’estudiar a l’Industrial de fuster, però jo vaig optar per la mecànica. La fusta la vaig anar aprenent poc a poc. Quan entraves a un taller inicialment no feies pràcticament res més que granar i fer maquines netes. Procuraves aprendre alguna cosa perquè en posassin un en el teu lloc i a tu et deixassin fer altres feines més fines. Anaves pujant escalons així.

Ara tenc quaranta-sis anys i vaig començar als setze. Són trenta anys.

4) Com és el dia a dia d’un fuster?

La meva feina és una mica particular perquè treballo tot-sol i faig feines al detall. En el món de la fusta hi ha les feines en sèrie on t’has de mirar al mínim detall per afinar sobre tot el preu. Allò que comanda és el preu final, tractar de fer un producte el millor possible però amb el menor preu. Això vol dir que tot és a base de maquinària i poca cosa a mà. Pràcticament un operari vetla la màquina perquè no s’aturi o destrempi. La meva feina al detall és molt diferent. Ve una persona amb una idea d’allò que vol. Et demana consell del tipus de llenya amb la que ho feria. Li fas una mica de dibuix o esbós, li prepares un pressupost, i si li va bé ho vas fent. És més una feina del dia a dia. És diferent.

5) Què és allò que més t’agrada de la tasca de fuster? I allò que menys?

La creativitat. Fins que vaig tenir trenta anys treballava a un taller on hi havia 26 operaris i només produíem cadires, balancins i mobiliari. Produíem una barbaritat. Jo estava a la secció de muntatge, érem dos grups de muntatge de quatre operaris cadascun. Setmanalment entregaven 500 cadires. Jo me’n vaig anar perquè feia les cames del darrera de les cadires, feia mil cames, i em passava dos dies i mig fent el mateix. Jo cercava una feina més creativa, fent feines totalment diferents, amb un altre tipus de llenya o material, on tu fas el disseny… La creativitat és allò que em dona un poc d’ànim per seguir.

IMG_9244

Allò que m’agrada menys és fer feina tot-sol. Perquè amb el pas del temps tot cau damunt tu, t’has de vendre, has de dur els comptes, has de dibuixar, fer sa feina … De jove tens molta il·lusió en els inicis, però mantenir la il·lusió et costa perquè hi ha moments difícils. Fent feina tot-sol, has de dur els problemes a ca teva, sense tenir un soci o company amb qui compartir els problemes o donar-te una empenta. Tal volta si treballes amb altra gent pots tenir els maldecaps de poder arribar a final de més i poder pagar a tots els treballadors. En el meu cas, treballant tot-sol i essent el local meu no tenc aquests problemes.

6) Ha canviat molt el món de la fusta des de que vas començar fins ara? En què?

Sí, molt. En un parell de coses: en cercar el mínim preu. Tots aquells tallers que fan feina en remesa s’han mecanitzat una barbaritat. Igual que en tot ha entrat l’electrònica. Ara a un ordinador li dones un dibuix i la màquina pràcticament et fa gairebé tot el moble. Quan abans moltes coses les havies de fer manualment. Quan treballa a Ca’n Rios ens portaven un projecte d’una cadira i damunt un dibuix havíem de treure totes les peces de la cadira. Ara tot això es fa amb els ordinadors. Una altra cosa que també ha canviat i afecta al sistema de muntatge és la química.

Ara a un ordinador li dones un dibuix i la màquina pràcticament et fa gairebé tot el moble.

Avui dia la química ha millorat tant que et permet aferrar qualsevol cosa en qualsevol part en molt poc temps. Fa molts d’anys, jo no ho he vist directament, es feien coles a base d’ossos i lligaments d’animals. Això tenia una gran avantatge, quan t’equivocaves en aferrar una xapa li donaves calor i es podia tornar a aferrar. La desavantatge era que dins una casa humida podia bufar i desferrar-se. Això avui dia ha millorat una barbaritat i la química ens deixa aferrar allò que volem allà on volem i, per una persona com jo, això és una cosa molt pràctica.

7) Quins són des del teu punt de vista els problemes del sector de la fusta actualment?

Des del meu punt de vista a Manacor hi havia una gran industria de la fusta i te puc assegurar que pel carrer hi ha uns grans sabers de fusters que s’han perdut. Uns coneixements del món de la fusta de gent major, ja jubilats, que no s’han transmès a la meva generació. Això ho hem perdut, aquí hi havia una cultura de la fusta increïble que s’ha perdut. Hi ha hagut una baixada molt forta. I ara hi ha un gran buit dins Manacor. Suposo que la causa fonamental és el preu. Però hi ha altres causes. Tal vegada el sector de la fusta no es va saber modernitzar quan era hora.

Fa un temps tota Mallorca venia a Manacor els dissabtes capvespre a comprar un moble bo

També la meva generació va anar a cercar un diners fàcils a vorera de mar, en el sector turístic, sense complicar-se amb els tallers dels seus pares. No només hi ha una causa, n’hi ha moltes. Però fa un temps tota Mallorca venia a Manacor els dissabtes capvespre a comprar un moble bo: un menjador, un quarto, … Les tendes tenien obert els dissabtes capvespre perquè la gent venia a comprar mobles a Manacor. Ara la majoria de mobles es duen de València i aquí es fa qualque moblet.

8) En aquests moments de crisi econòmica, es pot viure de l’ofici de fuster?

Sí. Jo hi visc. Se pot viure però t’has de modernitzar, baixar els preus, mirar de no gastar tant. T’estrenys una mica el cinturó igual que una família normal. El meu cas, treballant tot-sol, és diferent. Si un mes guanyo menys o poca cosa més no passa res. Però si per a mi treballa una persona llavors a final de mes li he de donar allò que li toca. Si en lloc de tenir una persona, en tenc 10 la cosa es complica. Suposo que quan hi ha tallers que treuen gent a fora és perquè la cosa està complicada i sovint no és suficient.

IMG_9267

9) Quins tipus de productes o feines realitzes en el teu taller?

Realitzo feines molt variades. Sovint ve un client a cercar un moble a mida que no ha trobat en altres tendes. Però també qualsevol feina que surt. Ara per exemple estic muntant les portes que un client ha comprat a un taller i necessita d’un fuster que les munti. A vegades construeixo mobles per a mostradors de tendes, per escoles … Són feines concretes que requereixen d’unes mides determinades.

10) Quin és el perfil del client més habitual que compra o encarrega feines en el teu taller?

Normalment són persones o clients individuals. El mateix client que ve aquí també va a IKEA. Si allà no troba un moble perquè necessita qualque cosa més concreta vendrà a fusters com jo. Però també treballo per escoles. L’antic fuster del col·legi Sant Francesc es va jubilar i ara allà hi faig diferents feines com: corregir una pissarra que cau, una porta que frega, fer un escopidor per una porta, … També he treballat per al Museu de Manacor, però això abans de les retallades.

11) Quins són els materials més utilitzats en els teus treballs?

Normalment fusta, material noble, de la llenya que em demani el client, depenent si el producte és per a interior o exterior. També taulers folrats de xapa de llenya.

12) Amb quina fusta t’agrada més treballar? Per què?

Tal volta la fusta de faig perquè és una fusta bona de maniobrar, aferrar, li pots fer qualsevol motlura, no té fa llenques i no s’espenya, no es mou a diferència d’altres com la teca, no té grops, …

13) D’on prové la fusta que utilitzes en els teus treballs?

Crec que els taulers provenen de la Península. Les llenyes de roure, noguers provenen dels Estats Units, cosa que ho ha encarit molt pels costos de transport. El faig venia de Iugoslàvia, però amb la guerra dels Balcans hi havia molta metralla dins els arbres, i quan arribava a les serradores les espenyava. Ara prové de França, no és tan bo però no té la metralla que feia malbé les serres. La fusta d’avet i el pi nord es sembren, el sapi ve del nord d’Europa. Hi ha diferents magatzems com el cas de Cofarema que et serveixen la llenya. Tot allò que puc dur d’Europa ho duc d’Europa i tot ho compro certificat FSC (Forest Stewardship Council), cosa que assegura la tala controlada dels arbres per part del govern, i la posterior repoblació.

Tot ho compro certificat FSC (Forest Stewardship Council), cosa que assegura la tala controlada dels arbres

14) Quines són les eines que més utilitzes en el teu treball? Ens pots mostrar-ne algunes.

El martell, la massa, el puntacorrent i les tenalles són les eines fonamentals quan treballo dins el taller. Quan treballo fora el tornavís elèctric, això és el millor invent per als fusters després de la roda. Dins el taller també utilitzo diferents màquines: una combinada, una màquina de passar gruix, la serra de cinta sense fi, i la tupí, … Una combinada fa la cara ben plana i a escaire, i amb el mateix motor té un trepan que ens permet fer forats. És molt important per a un fuster tenir les peces ben planes, a escaire, i amb la mateixa gruixa i llargada. La serra de cinta sense fi per a passar barres. I finalment, la maquina tupí ens permet fer talls, cadells per encaixar, motlures rodones, … Després ja passaríem a muntar-ho.

IMG_9264

15) Què opines de l’ús de maquinària als grans tallers de mobles en lloc de treballadors?

Jo vaig deixar de treballar en un gran taller perquè m’agradava participar de la feina, i la feina que feia era cada dia més mecanitzada. Però per altra banda és necessari perquè la gent quan va a comprar una cadira demana el seu preu no com ha estat feta, a mà o a màquina. Per poder ser competitius hi ha d’haver més màquines que homes. Si comanden els números hi ha d’haver maquinària. És una llastima però és així.

16) Quines són les passes generals a seguir en la realització d’un producte de fusta?

Avui dia, com que tot s’ha modernitzat, sovint el client m’envia el dibuix o la foto del moble que vol a través del telèfon mòbil. Cosa que és d’agrair perquè descriu molt bé les idees i allò que realment vol el client. A partir d’aquest faig el disseny, pens la millor manera de fer-lo, calcul el pressupost. Si el client està conforme ja començaria la tasca. A partir de cada peça, li faria les cares ben planes i a escaire. Després si li podem fer forats , dur-ho a fregar i a muntar.

17) Quin temps pot dur fer un determinat moble o joguina? Per exemple una cadira o una porta?

Això és molt difícil de dir. Les joguines senzilles poden requerir de mitja hora a una hora, d’altres més complexes més temps. Pel que fa als mobles depèn molt de les característiques del moble, si es tracta d’una porta llisa massissa o d’una porta amb motlures, pot variar molt. Però sempre unes quantes hores.

18) Quin tipus de jocs i joguines construeixes i poden adquirir-se al teu establiment?

Jocs i joguines molt diversos: baldufes, jocs de bolles, cuinetes, llits, camions, trens, …

21579_100410179994423_4066926_n

19) Creus que les joguines d’ara són millors o pitjors que les d’abans? Per què?

Iguals. Crec que un al·lot ha d’emprar les joguines d’ara i les d’abans. Ha de saber jugar amb una consola de videojocs i també amb una baldufa. Són coses molts compatibles. De fet, una es juga a dins ca teva i s’altra al carrer.

20) En què t’inspires per a construir una joguina?

Buff! Les primeres cinquanta varen ser fàcils. Després ja es va fer complicat. Ara fa dos anys que no disseny noves joguines, sinó que faig més estris de cuina perquè té més ventes i possibles sortides a fires. I ara el tema de les joguines el tenc aturat. Moltes vegades canvies el disseny d’una mateixa joguina quan acab una remesa. Canvies la forma d’un camió o cotxet, hi ho faig diferent de com ho feia abans. Quan els meus al·lots eren petits, els deixava jugar amb les meves joguines. Un al·lot treu un rendiment i ús molt major que un adult de les joguines. Fa uns anys vaig fer un cotxet de fórmula 1 de fusta i ho vaig mostrar a un dels meus nins. Allò que primer em va dir va ser: “sí, està molt bé però aquell homonet – referint-se a una figura de Playmobil- no pot conduir-lo”. Jo m’havia centrat en aconseguir un cotxet proporcionat amb les rodes davanteres i del darrera, amb l’aleró inclinat, …. però no se’m va ocórrer fer un forat apte per una figura de Playmovil. I això era tan fàcil com fer un forat un poc més gros. Els al·lots veuen les joguines d’una forma diferent als adults. Supòs que les grans empreses de joguines tenen sistemes per fer jugar als nins amb les joguines que fabriquen. Una cosa que faig quan vaig a fires i exposicions és replegar comentaris i observacions dels clients i al·lots. Al final les joguines són pels al·lots no per qui les fa. A un nin li és igual la precisió de la joguina, si les rodes del cotxet són proporcionades o no, allò que vol és que sigui funcional i àgil per jugar.

This slideshow requires JavaScript.

Vaig provar de fer trencaclosques i taulers d’escacs però no vaig trobar el sistema perquè em sortissin a compte. El preu no era competitiu en el mercat. Hi ha certes joguines que n’he tret mostres sense la complicació d’emprar maquinària. Però hi ha joguines que vulguis o no vulguis has d’emprar certa maquinària. Si no la joguina no resulta atractiva pels al·lots.

21) Com dónes a conèixer els teus productes? Utilitzes les noves tecnologies? Quines?

Som poc de fer propaganda. Vaig fer un Facebook del taller, però sobre tot el que m’ha donat més resultats va ser participar a fires. Encara que em faci una peresa increïble. Però vaig deixar d’anar a les fires i la gent em demanava si havia tancat el taller.

22) Són les fires una bona oportunitat de mostrar allò que fas? Has participat en alguna fira? Quina?

Sí, segur. He participat a pràcticament totes les fires de Mallorca. Fins i tot, quan començava i costava arrancar el taller vaig anar a fires de la Península. Me’n vaig anar allà amb sa furgoneta i hi dormia a dins. Quan comences t’aferres a qualsevol cosa. Un dels objectius que em vaig fixar en obrir el taller va ser aconseguir la carta de mestre artesà. Això no vol dir que siguis millor que un altre. Però tenir la carta de mestre artesà t’obri les portes de certes fires o et dona certs privilegis en determinades fires. Algunes fires tenen apartats dedicats als oficis i mestres artesans. Per exemple a la fira de Muro els mestres artesans exposen a dins del claustre, i així no has de replegar els vespres perquè tanquen les portes del claustre. Un miqueta d’avantatge.

550214_357265217642250_590223142_n

Tenir la carta de mestre artesà t’obri les portes de certes fires

23) Què opines sobre el fet que Manacor fos un referent a l’illa en el sector de la Fusteria i ara de cada cop més hi ha menys tallers i professionals de la fusta?

Me sap greu perquè és una feina que estim, una professió que m’agrada. Crec que hi ha una gran quantitat de sabers que es passegen per dins Manacor i que no els hem sabut aprofitar la meva generació o la següent. Mobles n’hem de comprar igual ara que abans. Ara la mentalitat és diferent: t’estimes més comprar un moble més barat encara que te duri menys. Abans compraves un moble i bravejaves que aquell moble tenia 25 anys. La gent quan es casava comprava un quarto o un menjador per a tota la vida. Ara si braveges que tens un moble de fa 25 anys, la gent pensarà que no te’n pots comprar un altre. Ara és molt diferent, i potser els fusters no hem sabut adaptar-nos a això.

24) Per què creus que això ha passat?

És difícil d’analitzar. Els tallers com es duien durant la generació dels nostres pares, eren tallers d’un, dos o tres operaris, que havien de pegar un bot de qualitat, de maquinària, per posar-se al dia. Això implicava una inversió molt forta. Crec que hi ha hagut una generació que no s’ha volgut complicar la vida. Ja sigui perquè al sector turístic els diners eren més fàcils. No te sabria dir el per què. Però seria una bona feina que algú ho analitzàs. Això no només afecta als fusters. Quan vos he contat que muntaven cinc-centes cadires a la setmana, això volia dir que qualcú les havia d’entapissar, qualcú les havia de transportar, qualcú les havia d’envernissar, … això era molta de feina per molta de gent. No només era el sector de la fusta sinó també tots els que l’envoltaven, com la ferreteria per acabar de muntar els mobles.

IMG_9251

25) S’ha de modernitzar el fuster d’avui per a produir nous productes, emprant noves tècniques i materials? O per contra cal que es mantengui les tècniques i materials per seguir produint els mateixos productes artesans de sempre?

Hi pot haver un número reduït de tallers que poden treballar al detall com a artesans, però sense aspirar a fer-se rics o guanyar massa. Per dir-ho d’alguna manera, l’artesania no és un valor afegit al preu. Indubtablement si vols tirar endavant t’has de modernitzar. I això crec que és una cosa bona.

26) Tornarà a ser la ciutat de Manacor un referent en el món del moble?

Crec que és molt difícil. Tan de bo m’equivoqui, però la inversió que s’hauria de fer ara no només és de maquinària sinó també de coneixements i d’obrir mercats. Tenim el gran problema que tot ens ve de fora. S’ha de pagar un vaixell per dur els productes fins a Palma i després un camió per dur-ho fins a Manacor. I el mateix de tornada si volem vendre els mobles fora de Mallorca. S’ha de ser molt competitiu per competir amb un taller al port de València o de Barcelona. I amb això fa molt mal lluitar.

27) Treballar en cooperatives o associacions pot ser d’ajuda per a l’artesà de la fusta?

Sí. Fa molt de temps que s’hauria d’haver fet això: els tallers s’haurien d’haver especialitzats, i cercar fer moltes peces en poc temps. Sortien cadires a punta pala. Quan hi hagués una baixada de ventes, aquest sistema tenia el problema que la maquinària era molt especialitzada i no servia per fer res que no fos una cadira. Però era un sistema de cooperativa que funcionava, on tot lo que es produïa es venia fora de Mallorca.

28) Què opines de la qualitat dels productes venuts a tendes majoristes com IKEA?

M’agraden les idees d’IKEA, però no com estan fetes les coses. Perquè m’agrada més un encaix de fusta que un encaix amb grampons. El seu sistema de muntatge té coses que desitjar. M’agrada el seu concepte global. Et venen un moble sense muntar a un preu molt econòmic. Però el muntatge val diners.

29) Quines diferències hi ha entre un producte artesà com els que fas i d’altres procedents de tendes majoristes com IKEA?

L’artesania s’ha convertit en una cosa nostàlgica. A través dels productes artesans s’intenta promoure el moviment dins del mercat regional. Per exemple, jo intent sempre que sigui possible utilitzar pi mallorquí, produït i tallat aquí per gent d’aquí. Tot allò que jo faig enrevolta Mallorca, i dona feina a gent d’aquí. A més, la possibilitat de saber qui fa les coses, de conèixer-lo i la seva proximitat tal volta és també un factor emocional.

Si està ben fet, durarà més un producte artesà fet al detall. Sobre tot pel que fa al sistema de muntatge, els acabats i la qualitat dels materials. Però per contra la mentalitat d’avui ens condueix cap a mobles barats i no tan perdurables. Que ens durin deu anys, ens cansam d’ells i els canviam.

30) Quin consell li donaries a un jove que té la idea de treballar com a fuster?

Que s’hi posi i que tengui gust per la feina. És una feina molt senzilla. Evidentment per fer coses més complexes com restaurar un canterano del segle XIV llavors això ja és més complicat. Allò que es feia abans eren obres mestres. M’agrada la restauració però abans es feien coses valorar. Desgraciadament un escultor avui dia no té feina dins Manacor. Per ser escultor has de tenir una maneta d’artista.

31) Quines assignatures creus que resulten més útils per a l’ofici de fuster?

Una de les assignatures més útils són les Matemàtiques, per ventura la primera, perquè allò que primer has de fer és aprendre a cubicar per a calcular un pressupost. I a més, si coneixes algunes fórmules tot resulta més senzill, i és més ràpid fer un disseny. Per descomptat, les llengües són molt importants per a comunicar-te amb els clients o escriure una instància al Consell o Govern per anar a una fira, entre altres exemples. També les ciències o química, per exemple en el cas de la restauració, per tal de conèixer els components químics adequats per afegir, aferrar o desferrar, …

32) No creus que els centres educatius de Manacor haurien de recuperar el cicle de FP d’Auxiliar en Treballs de Fusteria i Muntatge de Mobles que es donava abans a l’institut de Na Camel·la?

Tal vegada seria la primera passa perquè es tornàs a incentivar el món de la fusta. Desconec perquè ho van llevar, supòs perquè no hi havia demanda. Personalment crec que no tots podem viure de vendre finques, mòbils o fer una carrera. Pareix que avui dia costa dignificar la feina que es fa a mà. Per jo és una feina ben digna. Possiblement ara mateix falten fusters, i altres professionals que treballen amb les mans.

 19579_100412196660888_5168174_n

PUBLICAT PER / PUBLISHED BY :
.

18501Lluc Servera Caldentey

4th ESO – IES Manacor.

.
.

&

18501Antònia Pascual Ferrer

4th ESO – IES Manacor.

.

.

.

18501Camila Bolzani

4th ESO – IES Manacor.

.

Advertisements