catalapngINT02 – Entrevista a un Psicòleg.

.

Els alumnes de l’IES Manacor van realitzar una entrevista en profunditat al psicòleg Tomeu Siquier Rabanedo del gabinet Eskilet. Aquells alumnes interessats en estudiar la carrera de Psicologia van poder preguntar i resoldre els seus dubtes sobre la matèria. Tot seguit es mostra l’entrevista.

[Veure l’entrevista en versió PDF]

.

Foto Tomeu
Tomeu Siquier Rabanedo.

Psicòleg i membre d’ Eskilet – Centre d’Aprenentatge i Assessorament Psicològic.
http://www.eskilet.com


.

Entrevista.

1) Per què ets vas decidir per estudiar la carrera de Psicologia?

Tot i que no és una decisió fàcil. Més o manco tenia clar que volia estudiar Psicologia perquè m’agrada molt l’estudi del comportament de les persones i la possible incisió en el canvi d’aquests  comportaments que tal volta són un poc disfuncionals i desadaptatius. Va ser allò que primer em va cridar l’atenció, apart de la part emocional. La gent sol estar una mica afectada, sobre tot en l’etapa adolescent, l’etapa que vosaltres estau passat, és una etapa complicada però que afortunadament es passa i tot és per millorar.

2) Quines sortides professionals té estudiar la carrera de Psicologia?

Amplíssim. Molt ample, pots dedicar-te a quasi qualsevol camp. Això no vol dir que hi hagi molta feina. A més són uns estudis relativament molt joves, no tenen ni dos segles. La Psicologia és una disciplina jove. Deriva d’una branca de la filosofia encara que no ho sembli. Així com la Medicina té anys i anys d’estudis, la Psicologia és molt jove. Els camps on pot actuar són molt amples, però a dia d’avui encara no hi és present tan com hi hauria de ser. Pots fer feina en el camp de l’esport, infantil, escolar, dels recursos humans de les empreses, de la salud clínica, en hospitals, …

3) Quins consells donaries als alumnes que volen estudiar Psicologia?

Que ho pensin bé. A banda d’estudiar Psicologia, després has de ser psicòleg. I és molt diferent. La Psicologia té dues parts: el fonament teòric, on tu aprens, i qualsevol persona que va a la Universitat pot aprendre, però tot això després s’ha de dur a la pràctica. Les característiques personals de cada un són molt importants. T’ha d’agradar estar amb persones. T’ha d’agradar escoltar-les. T’ha d’agradar raonar damunt allò que aquestes persones et conten, i sobre tot s’ha de tenir una miqueta de paciència.

4) Quines creus que són les qualitats que ha de tenir un bon psicòleg?

Saber escoltar i tenir paciència són molt importants. I les ganes de voler ajudar a les persones.

5) Com són els estudis a la carrera de Psicologia? Quants anys? Quines són les assignatures més complicades? Hi ha molta teoria? Pots descriure’ns els estudis.?

Diferents a tot allò que et pots esperar abans d’entrar. Molt diferents. Penses que et començaran a xerrar de com tractar les persones i treure el millor d’elles. El primer curs de Psicologia va ser Estadística, Biologia, Processos Neurocognitius, Neurofisiologia… Quan entres dius “Ostres! Això no era el que jo m’esperava”. A mesura que van passant els cursos la cosa va canviant. De tot d’una les assignatures són més generals, després hi ha més concreció, i són assignatures més dirigides cap a l’evolució de la persona, cap a la teràpia. De fet, molta gent entra, veu que el primer curs no és allò que esperava, i acaba sortint o tenint molta paciència fins arribar al final.

Jo vaig estudiar una Llicenciatura que van ser cinc anys. Ara, això ha canviat en un pla de Grau. Ara són quatre anys, però normalment amb un Grau no bastarà. Seran un grau de quatre anys més un postgrau de dos, o un màster d’un. En general seran entre 5 o 6 anys de formació. Però al final més o manco vindrà a ser com la llicenciatura però d’una altra forma.

Un moment durant l'entrevista.

Un moment durant l’entrevista.

Depèn de les característiques de la persona, hi ha gent que té més facilitat per a les assignatures memorístiques i altres tenen més facilitat en les assignatures de càlcul. Aquí a les Balears, allà on la gent ensopega són les assignatures d’Estadística i Matemàtiques, i també les assignatures relacionades amb la Neurofisiologia. També depèn molt de la preparació de l’alumne quan arriba a la Universitat. Abans fins fa tres o quatre anys podies accedir a Psicologia des de qualsevol branca dels estudis de batxillerat. La branca de Ciències de la Salud és la més adequada per estudiar Psicologia. Això no vol dir que si entram des d’una altra branca no ho puguem assolir, però caldrà esforçar-se més.

La branca de Ciències de la Salud és la més adequada per estudiar Psicologia.

Hi ha moltíssima teoria, tots són fonaments teòric-pràctics. Hi ha blocs i blocs per estudiar.

6) Com podem saber si un psicòleg és un bon professional?

Simplement t’has de sentir còmode amb aquella persona. I veure que anar a aquella persona t’està ajudant. A vegades pots anar a un psicòleg i dir: “Pot ser molt bon professional, però jo i ell no hem arribat a aquell punt de relació que ens permet seguir avançant”. És el moment que has de dir: “No funciona, n’he de provar un altre”. Però això no vol dir que sigui un mal professional, senzillament que no vos heu arribat a entendre.

7) Tenen els psicòlegs un “sisè sentit”?

No, com totes les persones en tenim cinc de sentits. Però sí que tenim un punt de vista diferent.

8) Quines són les tasques habituals d’un psicòleg?

Això depèn molt de l’àmbit però principalment són: l’avaluació de la situació, sigui quin sigui el camp, després cercar els plans d’intervenció que es creuen més adients, més tard intervenir per dur a terme allò que has planificat, i finalment fer una altra re-avaluació per veure si allò ha funcionat. Evidentment pots plantejar-te moltes coses i després veure que has d’anar modificant. Cal adaptar-se a la situació.

9) Com vas entrar a Eskilet – Centre d’Aprenentatge i Assessorament Psicològic?

Eskilet va ser fundat pel meu company Jaume Brunet, qui havia tengut experiència en altres gabinets. Quan portava poc d’un any obert em va convidar amb altres professionals a formar part de l’equip del centre. Quan me va explicar el seu punt de vista i la seva forma de fer feina me vaig sentir molt interessat en formar-hi part.

10) Quins són els problemes psicològics més freqüents que tractau a Eskilet?

Hi ha una varietat absoluta. Però tota aquella casta de problemes que les persones necessiten pal·liar com problemes d’ansietat, de conducta, de trastorn depressiu, … També en la re-educació per a aquelles persones amb dificultat en l’estudi, saber com organitzar-nos per a a aconseguir un bon rendiment acadèmic. A Eskilet, a més de psicòlegs, també hi ha logopedes per a tractar a aquelles persones amb dificultats en el llenguatge, i pedagogs que treballen més dins l’àmbit de tècniques d’estudi. Tan a la població infantil, juvenil com adulta, els problemes que normalment ens arriben són trastorns generalitzats del desenvolupament, Asperger, autisme, TDA, agressivitat, oposicionisme, trastorns de tics, d’eliminació, de l’estat d’ànim, de l’ansietat, pors i fòbies, …

11) I quins tipus de pacients són els més habituals?

Ve gent de tota casta que vos pugueu imaginar. Hi ha gent molt major, gent molt jove. Gent que ve perquè algú troba que ha de venir. Però en el final, els que han de venir són els que volen venir. És molt important que la persona que ve vulgui i estigui disposada a fer feina.

12) Quin és el cas més complicat que t’has trobat fins ara en la teva professió? I el més habitual?

No sé. Els casos més complicats són aquells allà on ve gent amb unes exigències o amb uns requisits i objectius personals, però després no està disposats a fer feina damunt ells. La nostra feina és intentar convèncer a aquella persona que hi treballi, però a vegades no pots lluitar contra una persona que tanmateix no ho vol fer. Això és el més complicat.

No hi ha un cas prototípic, cada persona és una miqueta diferent. Darrerament treballo molt amb nins amb habilitats socials, en saber com tractar a les altres persones i fer-ho correctament. Tan pel que fa a persones massa agressives, que ataquen als altres, com amb persones molt introvertides, que es queden enrere, i que no saben com apropar-se a tu i dir-te “ Hola, com estàs?”.

13) Sempre funcionen els tractaments psicològics?

Res té un cent per cent de fiabilitat i resposta. Però tots els estudis, teories i investigacions aplicades diuen que entre el 90 i 95% de les persones responen bé davant un tractament. No es fan tractaments que no siguin validats. No fem allò que volem, sinó coses que estan contrastades, i que en un principi han de funcionar. Fins ara, més o manco, la gran majoria de la gent se’n va contenta, i ajudes a millorar la situació que tenen les persones.

No es fan tractaments que no siguin validats.

14) Davant la frase habitual “no estic boig, no necessito un psicòleg”, com podem convèncer a qualcú que vagi a la consulta d’un psicòleg?

Els bojos no van al psicòleg. Si venen, els derivam. Quan un va al psicòleg no és perquè estigui boig sinó perquè té qualque problema on el psicòleg pot actuar sobre ell i ajudar-lo a millorar. Si un està boig, anar al psicòleg no li bastaria. Si et recomano anar al psicòleg és perquè t’ajudarà a que et sentis millor i t’ajudi a aconseguir allò que tu vols.

IMG_9124

Alumnes que entrevistaren al convidat.

15) Pot receptar medicaments un psicòleg? Quins?

No podem receptar cap tipus de medicament. Encara que no podem receptar, sí podem derivar. Pots veure que el tractament psicològic no és suficient per una persona, que aquella persona té ansietat i li convé prendre ansiolítics, o fins i tot medicació psicòtica en el cas d’un cas greu, llavors el pots derivar al psiquiatra o a l’especialista de neurologia, a l’hospital. Encara que no puguis donar medicació, pots actuar i derivar a la persona allà on pertoca.

16) Pot ajudar un psicòleg a algú que no vol ser ajudat?

El més important és que la persona vulgui ser ajudada. No pots obligar a ningú a fer res que no vol. Sí que pots intentar-lo convèncer, i això és part de la nostra feina. Fer-li veure que allò millor és que ho faci, que intenti iniciar un tractament.

No pots obligar a ningú a fer res que no vol.

17) Quina diferència hi ha entre un psicòleg i un psiquiatra?

Molta. Un psiquiatra és un metge, en canvi, un psicòleg no. Tot i que treballam sobre aspectes conductuals i tot allò relacionat amb la ment humana i comportaments neurofisiològics, els psiquiatres treballen més sobre l’àmbit biològic, la medicina que actua dins nosaltres. En canvi els psicòlegs hi treballam des d’una altra perspectiva, a través de canviar allò que fan les persones, no canviar com funciona el nostre metabolisme.

18) Com s’obté informació d’un pacient?

Depèn del pacient i, sobre tot, de la seva edat. Generalment, en el cas dels infants i joves, els seus tutors són els pares, i normalment sempre venen amb els pares. Rarament ve un menor a demanar ajuda sense els seus pares. Sobre tot quan són més petits. Al final els que han de signar el protocol de dades de salud, totes les dades personals, són els pares, i la informació també prové d’ells, i es complementa amb la informació que el menor et dona per mitja de preguntes. També es sol involucrar a totes aquelles persones que l’envolten, com poden ser professors, mestres, pediatres o persones que treballen amb ell, per tal d’obtenir més informació.

En el cas dels adults, la informació es proporcionada pel mateix. Encara que també pot venir la mare, la parella o un altre.

19) Quant temps es tarda en solucionar un problema psicològic?

No hi ha un temps determinat. Depèn del problema i de la persona, i de com funciona tot. En el cas de la Psicologia Cognitiva-intel·lectual, la metodologia que nosaltres utilitzam, pot variar. Però normalment, el termini es troba entre un o dos anys. En canvi, dins la Psicologia hi ha la branca del Psicoanalista on el tractament pot durar tota la vida o un llarg període de la vida del pacient. Però és una altre funcionament. A més, dins la nostra disciplina hi ha per a casos molt determinats, la Psicologia Breu on petits problemes bastant prototípics que es donen a moltes persones i que es poden solucionar amb petites pautes, més que estant en teràpies i incisions de molt de temps.

20) Quins tipus de teràpies psicològiques existeixen?

Hi ha moltes variants, però la més general i habitual en el nostre país és la teràpia cognitiva-intel·lectual, aquella que actua sobre els pensaments, les emocions i les conductes de les persones. Després hi ha el psicoanàlisi que la gent més o manco reconeix pel típic divan, de fet sovint gent em demana: “Com és que vosaltres no teniu un divan?” I és perquè nosaltres no treballam així. També hi ha la disciplina humanista que es centra més en la persona en sí més que en la seva conducta. I altres que treballen amb formes diferents d’expressar allò que et passa com la risoteràpia.

Un moment durant l'entrevista.

Un moment durant l’entrevista.

21) Poden canviar les persones? Podem modificar les nostres conductes més arrelades?

Sí. Treballam amb això. Si no hi hagés possibilitat de canvi, la nostra disciplina no tendria gaire sentit. La Psicologia no tendria massa sentit si no creguéssim que les persones poden canviar. Segur que heu conegut persones que han passat per processos diferents. Que s’han trobat més tristos per diferents raons, però després canvien, i ja es senten millor. Per exemple, en un procés de dol, quan algú proper es mor, pots passar el dol d’una forma normal, estant un temps trist i enyorant a aquella persona, i després tornar-te a sentir bé. A vegades el dol s’allarga i és quan convé incidir-hi.

La Psicologia no tendria massa sentit si no creguéssim que les persones poden canviar.

Les persones es divideixen en dos: la part genètica i la part ambiental. La part genètica és allò que portam a la nostra sang i als nostres gens, i que no és immodificable, no es pot modificar. En canvi, la part ambiental és més conductual, i que és allò que hem anat aprenent al llarg del temps. Allò que hem aprés ho podem canviar, perquè podem aprendre coses noves. Si a la meva sang porto que som una persona amb tendència a estar trist, cosa possible perquè el nostre cos funciona a través d’hormones, això no vol dir que no podem ajudar. Perquè podem aprendre coses per fer paret i bloqueig a això.

22) Per què tanta gent necessita ajuda psicològica?

No crec que a ningú li faria mal rebre ajuda psicològica. Tampoc crec que hi hagi un percentatge tan alt que realment li faci falta. Però com que no està vedat per ningú, i tothom té dret a sentir-se sempre una mica millor, hi pot accedir. De cada pic, la societat és més competitiva i exigent. Hi ha molta gent amb dificultats per poder estar i sentir-se a l’altura de les circumstàncies. Això és motiu pel qual la gent acudeix al psicòleg.

23) Com podem solucionar la falta de motivació a l’aula? I la falta d’autoestima?

Hi ha feina pròpia per part de l’alumne, i també per part del professor. El professor també té molta feina per fer. Però primer s’ha de treballar amb la persona, que sàpiga allà on vol arribar, cosa que és molt complicat sobre tot a quines edats. I sobre tot que des de casa s’hagi fet molt bé. I no és tan fàcil, els pares ho tenen molt complicat. Però una bona base ajuda a que un nin es senti motivat, li agradi anar a l’escola, li agradi estudiar i aprendre.

L’autoestima en sí mateix no existeix, és un invent. És molt comercial, però al final és un conjunt d’emocions que ens porten a trobar-nos millor o pitjor. No s’ha de treballar amb l’autoestima sinó amb aquestes emocions. Si les persones tenen poca autoestima és perquè allò que es proposen veuen que no ho poden aconseguir. I veuen que potser no saben com fer-ho o aconseguir-ho. Idò hem de cercar les eines per posar-nos objectius realistes, o bé, si els objectius són realistes, cercar la metodologia per poder-hi arribar. Hem de lluitar contra la frustració, treballar amb les emocions i sentir-nos bé amb la situació que vivim.

24) Són tan importants les experiències que ens ocorren de petits?

Sí, són importants pel fet que portam una espècie de motxilla al darrera on anam acumulant totes les experiències. Això no vol dir que a una persona les males experiències de petit la facin estar pitjor, potser aquestes l’han feta més forta. O tal volat sí, i caldrà treballar-hi. L’aprenentatge és molt important. Si de petits hem aprés les bones eines conductuals i cognitives, evidentment de grans ho tendrem més fàcil.

25) Pot contribuir la Psicologia a la millora de la nostra societat?

Sí, clar que sí. Si les persones d’una societat es troben bé i poden fer les coses millors, evidentment la societat anirà millor. Si totes aquestes persones amb dificultats per afrontar la seva realitat, es posen a treballar per poder-ho fer, llavors tots funcionaríem una miqueta millor.

26) Psicològicament, com pot un alumne millorar en els seus estudis?

A part de la motivació, hi ha moltes persones que no es saben organitzar, planificar o fer les tasques com toca. Hi ha persones que pensen que estudiar vuit hores seguides és bo. Però estan perdent el temps. No es poden estudiar vuit hores seguides sense que la teva capacitat d’atenció es vegi ferida. I per tant no són eficaces. Un bon plantejament de l’estudi i una bona estructuració de les tasques afer t’ajuda a millorar moltíssim. El psicòleg pot treballar en l’estructuració de la vida i ajudar-nos a organitzar.

27) Es poden analitzar els somnis?

Això és molt psicoanalista, molt d’en Freud. Però no hi ha cap estudi que demostri científicament que tal somni signifiqui tal cosa. Per exemple, volar en un somni no vol dir que ens sentim per damunt dels altres. No hi ha res que ho provi. Sí que és cert que els vespres que ens hem mogut molt i ens despertam, serà perquè estam nerviosos, però no està en cap moment relacionat amb un suposat significat del somni.

28) Es pot descobrir com ets a partir de la teva escriptura?

No hi ha estudis que diguin que això sigui possible. Si que pots veure a través de l’escriptura, comparant amb altres escriptures de la mateixa persona, si en aquell moment la persona estava nerviosa o tranquil·la. Diferents alteracions si es poden percebre en l’escriptura, però no es pot intuir segons que.

29) Els psicòlegs tenen també problemes? Si és així, es poden tractar a ells mateixos?

Els psicòlegs com totes les persones tenen molts de problemes. Però si et poguessis tractar a tu mateix no tendries cap problema. Si tu vols, tens els coneixements d’allò que et passa. Si estàs nerviós saps com posar-te tranquil. Coneixes les eines però has d’estar predisposat a fer-ho, i potser necessites l’ajuda d’algú per afrontar-ho. Un psicòleg no es pot tractar a ell mateix.

Els psicòlegs com totes les persones tenen problemes.

30) Pot un psicòleg tracta als seus familiars i/o amics?

Pot, però no és gens recomanable. La frase més típica entre els més amics és “I tu que ets psicòleg…” , com dir “Tu em solucionaràs la vida”. No és recomanable, pel fet que et tenen massa confiança. Perquè a les paraules que tu puguis dir, ells hi poden afegir tota la relació que manteniu, i aquestes poden agafar una altra forma. És més recomanable que si necessites d’un tractament psicològic vagis a una persona que no té cap tipus de relació íntima amb tu. La pots conèixer, però millor que no hi mantenguis cap contacte.

31) Pot influir la TV, la publicitat i/o els famosos en la nostra conducta?

Això depèn de la persona, però normalment com més petits més influenciables som. Les persones famoses que surten a la televisió es converteixen en els nostres models, i els intentam imitar en certa manera. A més, com que tenim una pluja contínua d’informació sobre la vida i el comportament d’aquestes persones, això fa que ens que ens semblin més familiars i atractius. Qualsevol producte anunciat per televisió després d’anunciar-lo contínuament, fa que ens desperti la curiositat i el desig de conèixer-ne més. Aquest bombardeig d’informació i models que ens venen, són sovint molt surrealistes. Hi ha persones que volen copiar o imitar les actors o actrius famoses que surten a les revistes. Però això no és realitat. De fet, també gràcies a la televisió o Internet, a vegades podem veure l’ “abans i el després” de les persones famoses, i veure que els models que ens venen no són reals. No podem imitar models que no són reals.

32) Fa 100 anys el síndrome post-vacacional no existia. Existeix ara o és una invenció?

Si fa cent anys que no existia era perquè segurament no hi havia vacances, o eren d’una altra fora, no eren dites pròpiament vacances. El síndrome post-vacacional no és més que el canvi de rutines i hàbits. És difícil generalitzar, però hi ha persones que durant les seves vacances en lloc d’anar a la platja aprofiten per estudiar un màster. No perden la rutina de feina. Però la gran majoria desconnecta, i desconnectar és fàcil. I després tornar a la rutina és molt complicat. La rutina exigeix feina, menys temps per a la part personal i més disponibilitat per a la feina. Al final no és un síndrome post-vacacional sinó un síndrome de canvi de rutina.

El síndrome post-vacacional no és més que el canvi de rutines i hàbits.

33) Per què hi ha alumnes addictes als videojocs? Què hi poden fer els pares?

Perquè la tecnologia és molt atractiva. De cada vegada als centres escolars se’n fa més ús mitjançant ordinadors, pissarres digitals, projectors, etc. Això és perquè la informació ens arriba de forma més fàcil si aquesta és audiovisual. No a tothom li agraden els mateixos tipus de videojocs. Hi ha persones que lis agraden més els jocs de futbol, a altres els de cotxes, a altres els de rol. Agafes aquell videojoc que més t’agrada. Si ningú t’exigeix deixar de jugar amb els videojocs, prefereixes estar tot l’horabaixa davant del videojoc en lloc d’estar llegint un llibre.

34) S’hauria d’estudiar Psicologia a llarg de l’Educació Secundària i Batxillerat?

No, crec que no. Sí que l’optativa de Psicologia a batxillerat està molt bé per a aquells alumnes interessats en aquest món i començar a fer una introducció d’allò que és la Psicologia. Com que la Psicologia és una matèria una mica diferent a la resta, no té cap assignatura on se li doni cabuda, a diferència de les matemàtiques, la informàtica, o qualsevol tipus de disciplina. Sí que s’hauria de treballar sobre les conductes de les persones, no com a assignatura sinó com objectiu individual i de grup dins l’aula. Però per això hi ha la tutoria i les hores de conciliació.

35) Per què als pares d’avui en dia els hi costa tant marcar límits pels seus fills?

Perquè la societat ha canviat. Antigament, hi havia una part de la família sempre a casa, amb dedicació gairebé absoluta als seus fills. Ara els dos pares fan feina, els fills han d’anar fent pel seu compte. No es pot estar tan damunt d’ells. Tothom han de posar una mica més de la seva part. Algunes persones sovint es veuen desbordades perquè veuen que la dedicació cap als seus fills no és suficient o s’equivoquen. Allò important en aquests casos és cercar ajuda. Els psicòlegs també treballam la re-educació parental, ensenyam als pares com manejar una determinada conducta. Això farà que al final els nostres fills creixen millor, més feliços i amb un futur més prosper.

36) Es pot millorar la forma de relacionar-se amb els demés per mitja de la Psicologia?

Sí. A través de les eines de les habilitats socials, saber com acostar-me a una persona, saber que dir i que no dir, com mirar i com no mirar, quina posició tenir i quina no tenir. Tot això pot ajudar molt, és essencial. Hi ha persones que això ho tenen de forma natural, aprés a través dels seus models, pare, mare, padrins, germans. I d’altres necessiten una miqueta més d’ajuda.

37) Es cert que només usam una part petita del nostre cervell?

Utilitzam tot el cervell. Però això no vol dir que en el cent per cent del cervell tenguem connexions actives. El nostre cervell no funciona com una massa. De fet, la part frontal que serveix per al nostre control, a més hi ha altres parts que són més emocionals. Això vol dir que amb l’espai que tenim al cervell es podrien crear moltes més connexions. No s’utilitzen o creen totes les connexions que es podrien.

38) Existeixen les crisis per edat? Per exemple, la crisi dels 40?

Si existís una crisi dels quaranta, tothom amb quaranta anys estaria en crisi. El problema és l’acceptació per part de la persona del canvi de rol, d’allò que ha de fer a partir de certa edat. Al final ens venen la crisi dels trenta, dels quaranta, dels cinquanta, … aquí tothom està en crisi. Al final és saber acceptar l’edat que tens, i les característiques i responsabilitats d’aquella edat. Hi ha persones que això lis costa molt, sobre tot a nivell estètic. Al final és un tema d’acceptació i de cercar vies per a sentir-te bé.

Si existís una crisi dels quaranta, tothom amb quaranta anys estaria en crisi.

39) Quin és el camí per aconseguir la felicitat?

Proposar-s’ho. La persona que vol ser feliç primer s’ho ha de proposar. Quan t’ho proposes has de cercar les vies per aconseguir-ho. Hi ha molta disconformitat avui en dia. I això no ens fa feliços. No necessitam un Dolce & Gabana, ni un Lotus, ni un Ferrari per ser feliços. Necessitam sentir que tenim allò que realment necessitam. La piràmide d’Abraham Maslow ens diu les necessitats reals de la persona, on els estaments fan referència a les necessitats reals: alimentació, seguretat,… Si aquestes estan cobertes doncs la persona és feliç. La societat actual ens porta a pensar que per ser feliços hem de tenir molts diners i pertinences. Però això no és així. Podem ser feliços amb molt poca cosa.

La persona que vol ser feliç primer s’ho ha de proposar.


PUBLICAT PER / PUBLISHED BY :
.

francinamartiFrancina Martí Sapena

1st BATX – IES Manacor.
.

&

tonialbertToni Albert Cañellas Monroig

1st BATX – IES Manacor.

.

.

mariabelMaria Bel Sansó Oliver

1st BATX – IES Manacor.

.

.

joanamariamasJoana Maria Mas Morey

1st BATX – IES Manacor.

.

&&

.

Advertisements