catalapngINT01 – Entrevista a Antoni Pastor.

.

Els alumnes de l’IES Manacor van realitzar una entrevista en profunditat al batle de la ciutat de Manacor. En l’entrevista tractaren diversos temes: la seva carrera política, l’estat actual de l’educació a Balears, els seus anys d’estudiant, etc.

El poeta i crític francès André Suarès digué: “En Política la sensatesa consisteix en no respondre a les preguntes. L’habilitat, en no deixar que les te facin”. Gràcies per permetre fer-nos les preguntes i contestar-les.

[Veure l’entrevista en versió PDF]

.

foto_pastor1

Antoni Pastor Cabrer.

Batle de Manacor des del 14 de juny de 2003.
Diputat al Parlament de les Illes Balears des del 12 de juliol de 1999.
Naixement: 18 de maig de 1963 (50 anys), Manacor.
Partit polític: Partit Popular (1995-2012), Proposta per les Illes (des de 2013).

Antoni Pastor i Cabrer (Manacor, 1963) és un polític, actualment batle de Manacor i diputat al Parlament de les Illes Balears, elegit en tots dos casos sota les sigles del Partit Popular. Tot i això, les discrepàncies constants de Pastor amb el president del partit i del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, especialment en la política lingüística de Bauzá, van precipitar la ruptura d’ambdós. Una ruptura que es va començar a materialitzar arran del vot contrari de Pastor a la Llei de Funció Pública; el trencament de la disciplina de vot del Grup Parlamentari Popular va suposar l’obertura d’un expedient d’expulsió del PP. Des d’aquells instants, actua com a diputat no adscrit, fins que el 14 de març anuncia que entra a militar a la Proposta per les Illes (PI) de Jaume Font i Josep Melià.


.

Entrevista.

1) Per què es va iniciar en el món de la política?

Sa veritat és que va ser per consell, per recomanació de companys que venien del món de l’esport. Jo jugava a futbol i gent vinculada al món de l’esport estaven vinculades a la política i m’hi van enganxar. A casa sempre havia viscut el món de la política perquè al meu pare li agrada molt. Malgrat que jo des de jove era una persona bastant escèptica, però poc a poc les inquietuds em van dur a intentar fer qualque cosa per al nostre municipi. Em van oferir entrar dins del món de l’esport i això em va conduir cap a la política.

2) Des de que va iniciar-se en política l’any 1995 sortint elegit regidor a les eleccions municipals de Manacor, han passat divuit anys. Com ha canviat la política en aquest temps? I com ha canviat n’Antoni Pastor? Què es queda i que oblidaria d’aquests 18 anys?

Jo crec que ha canviat tot. Ha canviat la manera com els polítics viuen la seva feina, però sobre tot la percepció de la gent cap als polítics. La falta de credibilitat de la gent davant als polítics és allà on es nota més el canvi. En 18 anys s’ha perdut molt espai de comunicació entre el ciutadà i les persones que ens dedicam a la política.

En 18 anys s’ha perdut molt espai de comunicació entre el ciutadà i els polítics.

Sobre tot amb l’edat, han passat molt d’anys. L’experiència és una de les virtuts que té el fet d’acomplir anys . La virtut d’escoltar, d’estar amb la gent i intentar cercar la complicitat entre les persones és quelcom imprescindible perquè la gent entengui les teves decisions. Jo abans era una persona que potser feia les coses més per impuls, i ara les reflexiono molt més, les penso i dialogo molt més.

Me quedo amb les vegades que la gent m’ha donat la confiança. Veure que cada vegada que un es presenta a unes eleccions i té més recolzament de la gent són moments percebuts amb una alegria molt especial.

Coses que m’han marcat durant aquesta vida política han sigut les pèrdues de companys regidors durant la meva primera legislatura. Van ser moment molts difícils. En Gustau, en Ferran Fuster, Miquel Riera van ser persones que ens van deixar, van ser moments molt complicats i difícils. La pèrdua de persones que no estan al teu partit polític però al final formaven part de la institució.

3) Va ser elegit batle del municipi de Manacor por primera vegada l’any 2003, i des de llavors ençà no ha abandonat la batlia. Com explicaria aquesta longevitat en el càrrec?

És la primera vegada que un batle repeteix en el càrrec en tres legislatures. Cercant cada vegada la complicitat de la gent, intentant fer les coses bé, tractant de guanyar la seva confiança són coses que al final han convençut a les persones perquè ens votessin. Però sens dubte, el suport de moltes persones que hi ha darrera d’aquest projecte i que m’han acompanyat a les llistes o m’han donat el seu suport polític.

4) Davant de la batlia de la ciutat de Manacor, quins són els reptes de futur de la ciutat i com creu que l’Ajuntament ha de treballar-hi?

En aquests moments degut a la conjuntura econòmica els reptes de futur són bàsicament poder mantenir els serveis. Crec que Manacor és un municipi que ofereix molts de serveis i bons als ciutadans. I ara a curt plaç ens conformarien en poder mantenir els serveis. De cara al futur hi ha reptes importants en millores en sanitat i infraestructures. Però aquests de moment estan coberts. Ens venen moment difícils en el tema d’expropiacions i moments econòmics que tornaran a ser complicats. Avui el nostre gran repte és baixar el deute de l’Ajuntament.

5) El primer ministre de l’extinta Unió Soviètica, Nikita Kruschev, va dir: “Els polítics són tots iguals. Prometen construir un pont encara que no hi hagi riu”. Va passar això amb el pont des riuet a Porto-Cristo?

No vaig tenir la sort de construir-lo sinó la desgràcia d’haver-lo de tomar. Aquest va ser un dels moments més difícils. Va ser una decisió judicial que avui en dia encara no comparteixo ni puc entendre. Evidentment la respecto. Però penso que l’Ajuntament de Miquel Riera, qui va dur a terme el projecte, ho va fer bé, ajustat a dret. Fins i tot temps després ho vàrem intentar ajustar a la legislació però no ens ho van permetre. Va ser una decisió presa per la justícia però que no puc compartir. Crec que va ser una decisió injusta per als ciutadans i per l’Ajuntament de Manacor que va ser maltractat.

6) Una faceta de vostè no tan coneguda pel jovent és la d’ex-judador de futbol d’equips com CD Manacor i Reial Mallorca. De fet encara participa assíduament als partits de l’associació de veterans del CD Manacor. Com dur un polític de dretes jugar a futbol per l’esquerra?

Vaig néixer esquerrà, amb la dreta no la faria. Per tant no em quedava més remei que jugar per l’esquerra. Jo no em considero una persona de dretes sinó una persona de centre, moderat. Evidentment respecto les polítiques de dretes o esquerres, però el meu espai polític està en el centre. El futbol i la política són dues etapes completament diferents, d’ambdues en tenc molt bon records. Vaig aprendre una cosa molt important dins la faceta del futbol quan jugava en el Reial Mallorca baix les ordres de Llorenç Serra Ferrer. Són coses que has d’aprendre en la vida: aprendre a sofrir, sacrifici, voluntat, constància i perseveració. Aquestes són virtuts que sobre tot conviure en un vestidor t’aporta.

7) Continuant amb el símil futbolístic, seguir essent batle del municipi de Manacor quan es va presentar a les darreres eleccions municipals baix unes sigles diferents a les actuals no és canviar-se de camiseta a mitjan partit?

Jo no la me vaig canviar, la me van treure. Vaig ser expulsat del partit popular per defensar unes idees. Jo pensava que el català, la nostra llengua, havia de continuar sent un requisit amb excepcions dins la funció pública. I això va ser determinant perquè ‘expulsassin del partit. Va ser una decisió premeditada. Els interessava que me’n anàs del partit perquè molestava i topava amb el president. Però que avui tornaria a repetir. No me sento avergonyit que m’hagin expulsat d’un partit, cosa de la qual realment ningú no en pot presumir, però que fos per un motiu com aquest em dona tranquil·litat.

8) Les darreres enquestes a nivell nacional mostren que a més de l’atur i la crisis econòmica, els polítics, són percebuts com un problema. A nivell local vos arriba aquesta sensació de rebuig i distanciament per part del ciutadà envers al polític?

Nosaltres ho notam. Els polítics avui han perdut tota credibilitat per a la gent. Però el polític local, pel fet de ser l’administració més propera amb els ciutadans, fa que amb el contacte, la gent et conegui, sàpiguen qui ets, et coneixen de tota la vida, i tal volta aquesta sensació no sigui tan agreujada. Però segurament s’ha de fer qualque cosa perquè la gent torni a tenir aquesta confiança en els polítics. Nosaltres exigim que els ciutadans ens respectin però els polítics no som capaços de respectar-nos entre nosaltres. Fins que els polítics no ens respectem entre nosaltres, difícilment ens tornarem a fer amb el respecte de la gent.

Un moment de l'entrevista.

Un moment de l’entrevista.

9) Vostè va ser elegit diputat del Parlament de les Illes Balears el 1999 sota les llistes populars encapçalades per Jaume Matas. Què opina dels casos de corrupció que envolten a la figura de l’ex-president?

Tots els casos de corrupció que envolten a l’ex-president i a qualsevol altre càrrec polític són fets totalment reprovables. En Jaume Mates quan va ser president va fer coses bones per Manacor però per desgràcia avui la gent el recorda pels casos de corrupció que s’estan jutjant, alguns d’ells en recurs a darrera instància. Però si se demostren al final que és culpable, allò que puc fer és reprotxar a qualsevol polític que s’acosta a la corrupció, sigui del color polític que sigui. La corrupció no té color polític, la corrupció afecta a totes les persones.

10) L’actual organització interna dels partits polítics actualment afavoreix la concentració de la pressa de decisions en la cúpula del mateix. Per contra els ciutadans demanden formes de govern més democràtiques i participatives. Com s’enfronta a aquest repte el seu partit?

Més que les formes del partit, la clau es troba en la pròpia Constitució. Aquesta afavoreix i reforça la figura dels partits polítics. Els grups polítics i parlamentaris hi han de ser, però cal apropar-nos a un concepte de llistes obertes o una altra fórmula semblant, on possiblement el ciutadà s’hi sentiria més identificat. Segurament són experiències a les que hi arribarem. De cada vegada més els partits polítics intenten tenir una democràcia interna més propera als ciutadans en forma de primàries i estic convençut que acabarem a processos electorals amb llistes obertes, cosa que agrairien els ciutadans.

11) Quines són les qualitats que hauria de tenir un bon polític? I un bon batle? Considera que vostè les té?

Moltes. Allò que un polític ha de tenir són pocs defectes i moltes virtuts. Però sobre tot, saber escoltar i tenir molta il·lusió. La il·lusió és una cosa bàsica en aquesta feina. Però les mateixes virtuts que ha de tenir qualsevol persona per enfrontar-se a un repte en la societat. Nosaltres som servidors públics semblants a altres col·lectius. I semblants han de ser les virtuts que ha de tenir un professor, funcionari, jutge o polític. No crec que els polítics hagin de ser persones especials o que tenguin un tracte especial, tot el contrari, com més humans siguin, encara que això impliqui tenir defectes, doncs millor per dedicar-se a la política.

Allò que un polític ha de tenir són pocs defectes i moltes virtuts. Però sobre tot, saber escoltar i tenir molta il·lusió.

Les mateixes que un bon polític. Saber escoltar i , sobre tot, sentir-se humà. Avui tenim un president que a voltes em demano si és diví o humà. Li convendria saber rectificar i reconèixer que s’equivoca moltes vegades, com jo faig sovint. Això te fa més humà i proper al ciutadà. Aquelles persones que creuen que no s’equivoquen mai són els que fan mal a la política.

Jo tenc molts de defectes però que no vos diré. Som una persona que s’equivoca contínuament, però he anat recobrant amb els anys qualitats que me fan diferent. L’experiència i totes les circumstàncies que he viscut te fan aprendre, la vida política m’ha aportat coses que abans no tenia i ara sí.

12) Arran del seu vot contrari a la Llei de Funció Pública i el corresponent trencament de la disciplina de vot del Grup Parlamentari Popular que va suposar l’obertura d’un expedient i l’expulsió del PP. Com valora la llibertat de vot dins l’ideari d’un partit polític?

Ha d’existir. A més, el mandat imperatiu està protegit per la pròpia Constitució. Aquesta diu que malgrat hi ha d’haver una disciplina de vot, la llibertat o dret dels diputats elegits no es deu al partit o als ciutadans que els van votar sinó a tots els ciutadans. Jo crec que la Constitució em protegia en aquest cas. Hi ha punts molt personals. Per exemple, avui dia, la llengua, però també l’avortament, l’eutanàsia, com entendre el model de país, .. . Són qüestions que no es poden imposar, que hi ha d’haver una certa llibertat perquè les persones es puguin defensar, evidentment sempre dins la disciplina de partit. No crec que perquè una persona discrepi en un punt del partit hagi de ser expulsada.

13) Vostè va néixer el 18 de maig de 1963, baix el signe de Taure. Segons l’horòscop els Taure són pacients, persistents, decidits i fiables, tenen bon cor i són molt afectuosos. És així en vostè?

A jo m’agradaria que fos aixi, però estic segur que no tothom pensa el mateix. Crec en part que sí; som una persona bastant constant i les persones que em coneixen també ho troben. També diuen dels Taure que són una mica caparruts, i també ho som una miqueta.

14) Per contra l’horòscop també diu dels Taure que són gelosos, possessius, inflexibles i ressentits. Encerta en això?

No em considero ni gelós ni possessiu. Sí som molt protector de la meva gent. Som una persona que sempre he protegit i defensat a les persones dins del meu col·lectiu. Si som possessiu, ho som en el sentit positiu.

15) Com es veu n’Antoni Pastor d’aquí a 10 anys? Encara en política o deslligat totalment d’aquest món?

Això no es sap mai. Crec que deslligat d’aquest món. Porto molt de temps en política, i crec que la política no és per a tota la vida. Venc del món empresarial i m’agradaria qualque dia tornar-hi. No m’ho plantejo d’aquí a deu anys perquè aquesta vida no te deixa plantejar les coses que faràs a tants d’anys. Però d’aquí a uns anys més em dedicaré a una altra cosa.

Alumnes que realitzaren l'entrevista.

Alumnes que realitzaren l’entrevista.

16) Com duu el fet de ser un personatge públic? I la seva família?

Té moltíssimes coses bones i alguna de no tan bona. A diferència d’allò que es pensa la gent, estàs molt més limitat perquè la gent està més pendent de tu, i has d’anar alerta en tenir segons quines actituds. Sempre has de ser correcte, i això a vegades et condiciona una miqueta. Però crec que ho porto bastant bé. En la vida d’un polític aquells que ho passen pitjor i estan més condicionats són els familiars qui sense cap culpa s’han d’adaptar a la vida del polític.

17) Davant la tempesta en l’àmbit educatiu que es viu actualment amb la vaga dels docents i les mobilitzacions de les associacions de mares i pares, quina és la seva posició davant les polítiques educatives del govern pel que fa a la implantació del decret de trilingüisme, el famós TIL?

La meva postura no pot ser altra que d’agraïment als docents, alumnes, i pares i mares que han donat una mostra de civisme, de saber dialogar i de responsabilitat. L’efecte contrari totalment ha sigut el mostrat pel govern: inflexibilitat, intolerància, actituds dictatorials i no escoltar a la gent. Cent mil persones en el carrer demostren que el govern no té raó.

Cent mil persones en el carrer demostren que el govern no té raó.

18) Quina és la seva opinió davant les manifestacions del president balear, el Sr. Bauzà, on afirma que la immersió lingüística és la causa del fracàs escolar a les Balears?

En temes educatius és un autèntic ignorant i no entén absolutament res. Està demostrat científicament que col·legis amb un cent per cent d’immersió lingüística tenen menys fracàs escolar. Això no té res a veure, a l’inrevés, crec que la immersió lingüística ha funcionat durant molts anys i és qüestió dels docents i professionals decidir el grau d’immersió lingüística que tendrà cada projecte educatiu.

19) I com valora l’actitud del seu anterior partit envers a la llengua?

Amb molta sorpresa perquè estic convençut que majoritàriament no pensen el mateix. Crec que és una fòbia personal del president perquè jo dins del partit popular sempre havia defensat la nostra llengua, el català, i sempre ho havia fet amb total llibertat, com altres com el senyor Rotger, la senyora Catalina Soler i molts de batles del Partit Popular . Crec que una comunitat que té dues llengües oficials és una comunitat culta. I han convertit aquestes comunitats amb dues llengües oficials en un problema. Això no hauria d’haver passat mai. Les llengües són per a unir mai per a dividir.

20) Hi ha una frase que diu: “Alguns matrimonis acaben bé, d’altres duren tota la vida”, com descriuria la seva relació amb el president Bauzà?

No és una relació semblant a un matrimoni. En aquests moments és una relació de respecte institucional. No hi ha absolutament res més, perquè un mes abans de la meva expulsió va ser la darrera vegada que vaig tenir una conversa de més d’un minut amb el president.

21) L’escriptor, premi Príncep d’Astúries de les Lletres (1986) i Nobel de Literatura (2010) Jorge Luis Borges digué que “La democràcia és l’abús de l’estadística”. No creu que avui dia els governs nacionals i autonòmics s’escuden en les majories absolutes per deixar de banda les reclamacions de la societat? [Per exemple, en els cas de la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) contra els desnonaments, la vaga dels docents a Balears o els afectats per les preferents].

Avui les regles del joc són aquestes: cada quatre anys hi ha eleccions. Però entenc la democràcia com quelcom més i entenc que davant decisions que afecten a col·lectius també se’ls ‘ha d’escoltar, i aquests casos són molt eloqüents i marquen molt bé el sentit de la frase. Les decisions que afecten a l’educació, la sanitat, els serveis socials o el model d’Estat s’han de consensuar i no poden ser fruit de una majoria i, sobre tot, no poden tenir un temps limitat. No podem cada quatre anys canviar el model educatiu, lingüístic o sanitari. Hi ha coses que perquè tenguin èxit han de perdurar en el temps, i per perdurar en el temps han de néixer fruit del consens.

22) Cal actuar per al coneixement i ús del català en la societat balear i els seus organismes públics? De quina manera?

Hauria de ser un requisit i no un mèrit l’exigència al funcionariat del coneixement del català. Es pot arribar a un acord que hi pot haver excepcions. Per exemple a l’Ajuntament vàrem aprovar una moció que per al cos científic, el cos d’informàtics o els habilitats nacionals el requisit del català podia ser una excepció i considerar-se només un mèrit. És impensable que un policia local no hagi de tenir el requisit del coneixement de la llengua catalana per a dirigir-se als ciutadans. Aquesta inferioritat d’una llengua en front de l’altra provoca crispació i la divisió de la societat. I això no hauria d’haver passat mai. Penso que hi ha d’haver igualtat de les dues llengües davant l’Administració. Això és bàsic.

Hauria de ser un requisit i no un mèrit l’exigència al funcionariat del coneixement del català.

Modificant una altra vegada la llei de Funció Pública. Fins ara havia estat un requisit i no un mèrit. A més, fou fruit del consens. Aquesta llei provenia del Partit Popular, la va defensar un diputat castellà-parlant, el senyor Manuel Jaén Palacios, que era professor, en el Parlament de les Illes Balears. Tots els diputats de la càmera varen votar a favor . No es pot rompre de forma unilateral una llei que prové del consens. S’ha de tornar anar cap al consens, cosa que ja veig bastant difícil.

23) Com es recorda vostè quan era estudiant?

Jo no era massa bon estudiant. De fet era tan mal estudiant que encara ara estudio. Estic fent Dret en aquests moments. La recordo com una etapa amb unes inquietuds diferents a les altres. Aquí on els pares ens recomanen que estudiem perquè és quelcom importantíssim per a la vida. Moltes vegades recordo no haver escoltat quan els meus pares em deien que m’esforçàs una miqueta més i em dedicàs més a l’estudi.

24) Ja presentava inquietuds polítiques en la seva joventut?

No mai. M’agradava molt l’esport. La meva obsessió era ser jugador de futbol i no sabia veure més enllà. Les meves primeres inquietuds com a polític van venir ja de més gran.

25) Quina o quines eren les seves assignatures favorites?

No tenia assignatures favorites però m’agradaven més les lletres que les ciències. Jo era més de lletres que de ciències.

26) Recorda en especial algun professor/a? Per què?

Tenc molts records per sobre tot amb professors de primària. Jo vaig fer la meva etapa de primària a La Salle i recordo molt en Llorenç Morei, entre d’altres. Són professors que avui en dia encara hi mantenc una relació d’amistat. Són coses de la vida, que després ha continuat la relació personal. S’altra dia encara ens vàrem veure i tenim una relació més enllà de quan ell va ser professor meu. Hem coincidit en actes i a nivell familiar. És una relació que encara perdura i quan ens veiem encara recordam anècdotes de la meva etapa escolar.

27) Quin consell donaria als alumnes que estan ara cursant estudis a les etapes d’ESO i batxillerat?

La societat és cada vegada més exigent. Si qualque cosa ha tengut de positiu entre cometes la crisi econòmica ha sigut que ha obligat a les persones a formar-se més i estar més especialitzat. Per trobar feina avui, que és complicat, fins i tot per una persona amb molts de coneixements, té més avantatges una persona formada que una altra no formada. Aquesta crisi ens ha d’ensenyar que és molt important la formació . Jo lis demanaria sacrifici, encara que és una edat complicada perquè tots tenim altres inquietuds, però que val la pena perquè després ens aporta una seguretat i tranquil·litat, i en això l’educació és bàsica.

28) Quin és el darrer llibre que ha llegit?

El darrer llibre que he rellegit és Siddhartha de Hermann Hesse. És un clàssic, un llibre molt recurrent que tenc i que llegeixo moltes vegades. És molt bo de llegir i aquesta mateixa setmana l’he tornat a llegir. Es llegeix en quatre dies.

29) Com es relaxa habitualment?

No sé si ho he de dir però qualque vegada amb una pastilla. Me costa molt però la meva forma de relaxar-me és mitjançant l’esport. És allò que millor em va i és una cosa que m’obligo a jo mateix per salut. Amb la feina que faig em costa molt dormir, descansar i desconnectar. La millor manera que tenc és fer esport. A casa tenc una bicicleta de spinning, vaig a córrer i faig qualsevol tipus d’esport i em relaxa. I ara també faig assignatures de Dret a casa a través de la UCO, i també es una forma diferent de desconnectar de la feina habitual d’entre setmana. Són assignatures com Dret Administratiu o Civil que em van molt bé per a la tasca de parlamentari.

30) Quin estil musical li agrada més?

M’agrada tot i depèn del moment. Per exemple dins del cotxe escolto música actual per no dormir-me o relaxar-me, però m’agrada música com Queen, Status Quo, Police, …

31) Quin és el seu plat favorit?

La pasta. Som bon cuiner de pasta. La pasta em surt boníssima. No sé cuinar gaire cosa més però la pasta em surt molt bona.

32) Quina pel·lícula recomanaria?

La vida de Bryan és una pel·lícula d’humor que vaig veure fa molts anys i em va quedar gravada.

33) Quin és el seu lloc preferit de Manacor? I Quin lloc recomanaria per viatjar?

Sa Bassa. El millor lloc del món és Mallorca, i ho dic en serio. Però hi ha llocs que crec que s’han de visitar, per exemple, Istanbul a Turquia. És una ciutat que em va encantar. M’agrada anar a llocs de platja on faci calor. He anat a Jamaica. Són llocs amb un atractiu especial.

34) Quin personatge famós admira o considera un referent?

La història ha donat molt personatges famosos, però si m’hagués de quedar amb un, ara em ve al cap en Mossèn Antoni Maria Alcover.


PUBLICAT PER / PUBLISHED BY :
.

18501Carme Gayà Pascual

4th ESO – IES Manacor.
.

&

18501Antònia Pascual Ferrer

4th ESO – IES Manacor.

.

.

18501Tomeu Mascaró Barceló

4th ESO – IES Manacor.

.

Advertisements