LIFE OF AN AMERICAN FIREMAN.

.

Life of an American Fireman is a short, silent film Edwin S. Porter made for the Edison Manufacturing Company. It was shot late in 1902 and distributed early in 1903. One of the earliest American narrative films, it depicts the rescue of a woman and child from a burning building.

Historical significance.

Life of an American Fireman is notable for its synthesis of numerous innovations in film technique that had occurred around the turn of the century. Specifically, Porter builds a continuous narrative over seven scenes, rendered in a total of nine shots:

  1. The Fireman’s Vision of an Imperilled Woman and Child.
  2. A Close View of a New York Fire Alarm Box.
  3. The Interior of the Sleeping Quarters in the Fire House.
  4. Interior of the Engine House.
  5. The Apparatus Leaving the Engine House.
  6. Off to the Fire.
  7. The Arrival at the Fire.

This particular construction of time and space was not invented by Porter, but he did maximize its use and further develop it in his more famous film of 1903, The Great Train Robbery.

.

VIDA D’UN BOMBER AMERICÀ.

.

Life of an American Fireman és un curtmetratge mut dirigit per Edwin S. Porter per a la Edison Manufacturing Company. Fou rodat en 1902 i distribuït en 1903. Considerada una de les primeres pel·lícules narratives americanes, mostra el rescat d’una dona i nens d’un edifici en flames.

Importància Històrica.

Life of an American Fireman és notable per la seva síntesi de nombroses innovacions en tècniques cinematogràfiques que van tenir lloc al final de segle. Concretament, Porter construeix una narració continua sobre set escenes, realitzades en un total de nou plans:

  1. La Visió del Bomber de la Dona i Nen en Perill.
  2. Una Pla de Detall de l’Alarma de Foc a Nova York.
  3. L’Interior dels Dormitaris del Quarter de Bombers.
  4. L’Interior de la Cotxera.
  5. El Cotxe de Bombers sortint de la Cotxera.
  6. El Foc.
  7. L’Arribada al Foc.

La particular construcció d’espai i temps no fou inventada per Porter, però ell en maximitzà l’ús i ho desenvolupà posteriorment en el seu més famós film de 1903, The Great Train Robbery.

.


.

Published by :

Toni Ramírez Duran.

.

Advertisements